Busco paraules i més paraules a dins meu que poguessin definir qui eres i que has significat a la meva vida, però és com si les paraules no fossin prou perfectes, com si tot el que pogués escriure no fos suficient per dir-ho tot. I m’esforço perquè vull que ho sàpiguen, vull que ho sàpigues però per molt que busqués o escrigués no em semblaria prou perfecte. I perfecte no era.
Em quedo amb la tendresa del teu somriure, entre l’innocència de l’infant i l’audàcia de la vellesa. La bondad dels teus consells, no sempre coneixedors però sí protectors. Però sobretot trobaré a faltar la teva mirada plena d’orgull.
Ara avi, no tinguis por perquè has estat i per tant seràs.
Em quedo amb la tendresa del teu somriure, entre l’innocència de l’infant i l’audàcia de la vellesa. La bondad dels teus consells, no sempre coneixedors però sí protectors. Però sobretot trobaré a faltar la teva mirada plena d’orgull.
Ara avi, no tinguis por perquè has estat i per tant seràs.
10 comentaris:
Molt bonic aquest escrit, Queralt. M'has fet saltar les llàgrimes. Ànims wapa. Una abraçada ben forta.
Només dir que les teves paraules es van sentir a l'església de la boca del teu germà, i debant del teu avi, mare, pare i família... Va ser com si també hi fóssis... De fet, hi vas ser! Un petó molt fort!!
com em va dir la Marina,
"l'avi és al cel per descansar", i ella, impacient per tornar-lo a veure algun dia, seguia enviant-li petons immensos.
apa, un altre per tu guapa!
Un petó per vosaltres també!
Acabo de llegir les teves paraules carregades d'emoció i respecte. Des d'allà on sigui el teu avi les haurà rebut amb molt de carinyo. Què maca la foto.
Petons!
Carles (des de Bruxelles)
quan puguis dona'm el teu correu electrònic, que t'enviaré unes fotos.
i si no recordo malament...
aviat és el teu aniversari, oi?
va, fins aviat.
Ohhh!
Quina dedicatòria tan bonica pel teu avi, un escrit tan plè de tu i de la teva manera de ser i de fer que emociona a qualsevol que et conegui, de veritat, preciós!
Una forta abraçada a tota la familia!!!
Marta
El dijous 28, 30 anys ja!! Que ràpid que passa!
Per cert, Carles felicitats pels teus 37!!! Tardaré atrapar-te.
Petonets des d'Avià,
Queralt
queralts@hotmail.com
Nena! Acabo d'obrir el vostre blog per fer-hi un cop d'ull ("juste comme ça", perque m'aburria a la feina) i m'he trobat amb les males notícies... Ho sento molt Queralt! T'envio un petó ben fort i molts ànims. Raquel
què bonic, keri.
fabulós.
un petonet molt gran
Publica un comentari a l'entrada