Filipines 2a part

Vist que ahir vem tenir queixes amistoses reclamant fotos de filipines, aquí teniu un petit resum de la nostra escapada.

El viatje va ser una mica desastrós, en el sentit que cada dia canviàvem l'itinerari, vaja que vem dormir en set hotels, un per nit. No vem parar de moure´ns.

Primer vem anar cap a Legaspi perquè no teniem ganes de Manila, ja vivim en una macro ciutat i és el que menys busques quan t'en vas de vacances. La idea era passar tota la setmana al Centre de Luzon i fer de Legaspi el centre d'operacions. Vem començar amb un petit gran problema ja que no ens funcionava cap tarjeta i només portàvem 100$. Vaja que ja ens veia tots els dies dormint en el forat on vem dormir el primer dia i menjant taronjes i platàns però el segon dia gràcies a una ànima caritativa ja ho teniem enllestit o sigui que vem marxar cap a Donsol.

Donsol era la raó de tot plegat, poder-nos banyar amb ballenes-tauró que emigren a la badia per omplir reserves amb plàcton, molt i molt abundant a la zona. Però no! Tot el matí buscant-les i res de res. Bé res, tampoc vem veure uns quants dofins però no era ben bé el que haviem planejat.

A la mateixa tarda vàrem dirigir-nos cap a Sorsogon amb la idea de fer submarinisme a la costa oest a on la visibilitat és molt millor. Després d'uns quants mini autobosus i jeepnys vem arribar a l'Hotel Fernando. Perquè us parlo de l'Hotel Fernando? Doncs resulta que vàrem conèixer els propietaris i després de xerrar una bona estona resulta que tenen un gendre català i coneixien la Fosca! En fi, són aquelles coses que fan tanta gràcia quan estàs tan lluny.
Per fi semblava que el viatje estava encaminat, vaja haviem dormit en un lloc acceptable i haviem per fi omplert el pap (el David sobretot), però no. Quan arribem a Bacon ens expliquen com si res que hi havia un tifó previst per les pròximes hores, vaja que ni submarinisme ni...

I que fem? Doncs cap a Legaspi de nou a on avancem el vol cap a Manila per evitar el tifó, Ulisses em sembla. I un cop a Manila ja veurem.

Durant el vol mirem una mica la guia i decidim anar cap a la costa est, almenys poder fer una immersió...

Quant arribem a l'estació pujem a l'autobus cap a Nasugbu, però resulta que no hi ha lloc per seure i quan li diem al revisor ens diu que agafem el pròxim d'aquí 15 minuts. I dit i fet, així podiem fer una pausa a la parada de l'estació. El viatje horrible, però realment horrible.

La qüestió és que tenen aquests autobusus super moderns però perquè no utilitzar-lo com un jeepny? Aquests occidentals! O sigui la idea és recollir i parar a sol.licitud del passatger però és clar quan només hi ha una porta la logística es complica un pèl. Hi va haver moments que hi devia haver més de quaranta persones al passadís de l'autobus, i ells continuàvem parant i parant, i els passatgers contents, clar! Si hi ha aire acondicionat, home!

A mig camí, després d'estar-ne ja fins els collons, cua, cua, cua, i cua. Ei! Això sembla un accident, no? No us imagineu? L'autobus anterior, al que haviem pujat, havia tingut un accident. Jutjeu vosaltres mateixos per les fotos. A partir d'aquest moment, ens vem calmar amb les nostres presses i vàrem començar a divertir-nos de la situació i de la sort.

Al arribar tot el que voliem era menjar, jo feia tres dies que no quasi menjava res. Filipines no és per vegetarians. Vàrem picar alguna cosa en una paradeta per enganyar l'estòmac i buscar allotjament abans que fos massa tard. Eren ja les 10 del vespre.

I després ... mmmmhhhhhhh!!!! Nyam! Nyam! Nyam! Però no... res de res, un desastre. Vem tornar cap a l'hotel tot buscant uns xiringuitos que haviem vist i tenien lumpias, alguna cosa és millor que res. I ja ens veues a dins amb un plat de lumpias que resulta que tenien porc!!! però en aquell moment ja m'era igual. Com menys tens menys necessites, no? I per fi, contents, amb una cerveseta i nyam nyam. I llavors el David em diu, vols dir que no és un puticlub això? I jo, amb la meva tranquilitat, probablement però i que, no? No vàrem tardar dos minuts a veure les cortines de darrera nostre a on hi haviem els llits! En fi que la gana ens tenia ben encegats. Com era d'esperar amb nosaltres ens vàrem quedar fins a les dues i vàrem tenir temps de conèixer a tothom de l'establiment. Una experiència memorable.

Per desconectar una mica, el dia següent vàrem allotjar-nos en un resort a on erem els únics allotjats. I el restaurant estava obert, oh sí! Ens va anar bé per digerir les diferents experiències amb nens del carrer drogats fins el cul de cola, o els que simplement menjàven de les restes que els altres deixaven, o simplement perquè després de tot plegat necessites tornar al teu món de color de rosa. Ja ho veieu un viatje estrany, molt estrany però no gensmenys interessant. A grans trets diria, paisatges idíl.lics, gent encantadora i una pobresa infantil frapant. La natura serà per una altre ocasió!