Busco paraules i més paraules a dins meu que poguessin definir qui eres i que has significat a la meva vida, però és com si les paraules no fossin prou perfectes, com si tot el que pogués escriure no fos suficient per dir-ho tot. I m’esforço perquè vull que ho sàpiguen, vull que ho sàpigues però per molt que busqués o escrigués no em semblaria prou perfecte. I perfecte no era.
Em quedo amb la tendresa del teu somriure, entre l’innocència de l’infant i l’audàcia de la vellesa. La bondad dels teus consells, no sempre coneixedors però sí protectors. Però sobretot trobaré a faltar la teva mirada plena d’orgull.
Ara avi, no tinguis por perquè has estat i per tant seràs.
Em quedo amb la tendresa del teu somriure, entre l’innocència de l’infant i l’audàcia de la vellesa. La bondad dels teus consells, no sempre coneixedors però sí protectors. Però sobretot trobaré a faltar la teva mirada plena d’orgull.
Ara avi, no tinguis por perquè has estat i per tant seràs.