Bogor: Primera sortida fora de Jakarta

Avui per fi hem sortit de la megapolis jakartiana.

Hem agafat el tren a l'estació central de Jakarta, Gambir, direcció Bogor a només una hora de viatge. Els trens són sorprenentment "moderns", és clar que no es tracta d'un AVE però sincerament no estaven gens malament i a més a més amb aire acondicionat, la qual cosa avui hem agraït perqué les temperatures han pujat bastant. Ah! I sobretot són puntuals!

Un cop a Bogor enlloc d'agafar un taxi o un becak, hem anat a peu fins al jardí botànic kebun Raya de l'época de la colonització holandesa a la illa de Java. Hem arribat ben molls de tant suar als jardins i només pensàvem en trobar un bar o restaurant i tot i que si que hem visitat una mica el lloc, hem deixat moltes coses per veure. El restaurant estava a més d'1 km, llarg, d'on estàvem. En fi era enorme.

I per fi, enfilat en un turonet hem trobat el refugi per refrescar-nos amb una bona cervesa i ja dinar. Tot plegat ho hem acompanyat amb un coco fresc i el seu suc. Boníssim!

Per tornar a l'estació hem agafat un becak - una d'aquestes bicicletes amb silló devanter incorporat- i a l'arribada a l'estació no semblàvem dos ànecs xops!

Ara ja de retorn a Jakarta i apunt per tornar a començar la setmana.

Molts petons a tots,

Q&D

Fotos: http://picasaweb.google.com/qsistach/BogorVisitaAlJardBotNic

Ja tenim internet!

Quants dies sense notícies nostres!
Aquesta setmana varen finalment instal.larnos internet a casa i per fi ja tornem a estar conectacts al món i el David pot distreure's més al llarg del dia. Ja sé sap que això de no treballar pot arribar a ser molt dur. Sembla ser que l'últim llogater va marxar sense pagar la factura d'internet i per això no volien instal.lar la línea. En fi, ara ja està tot arreglat.
Que explicar-vos? Doncs, que "la vie est belle" i que duri. Ja estem més o menys inmersos en la rutina diaria, vaja treballar. Tot i que més que treballar, em sembla un entreteniment el que faig. Tinc uns companys excel.lents, ja sé sap que sempre n'hi ha un o altre que fa la gitza però en general m'hi porto super bé tant en el pla professional com personal.
Ahir mateix un company de feina ens va invitar a sopar a casa seva amb altre gent. I no us ho perdeu, vem ser els últims a marxar i fins i tot el David que sempre és més reaci a la "vida en sociedad", ja m'enteneu, s'ho va passar teta. És clar que ens van fer un sopar de categoria, amb murgoles de "la france" i tot, i per fi vem poder veure vi tranquils sense haver de pensar en el que val. La meva primera copa de vi ens va costar 75.000 rupiah, vaja una mica més de 5 euros. Quan la vaig demanar em pensava que era el preu de l'ampolla, i a més a més només m'en van servir dos dits!
Fa uns dies vem començar a fer la recerca per anar a viure en una casa, a veure no és que estiguem malament a on estem però preferiria tenir l'intimitat d'una casa. Quan semblava que ja la teniem - una preciositat amb piscina interior- el propietari es va fer enrera perquè no estava d'acord amb què només paguessim un any per avançat sinó que en volia dos. I és clar li vem dir que s'hi poses fulles! Estan sonats amb això dels lloguers, en fi ara amb la calma i sinó doncs seguirem estant en el nostre apartamentet :-)
Bé, ho deixem per avui i compteu en tenir com a mínim notícies nostres un cop per setmana.
Petonets!!!!

Fotos:

http://picasaweb.google.com/qsistach/JakartaEnGeneralPortFiraEtc

http://picasaweb.google.com/qsistach/ElNostreApartamentIPrimerDiaDeFeina

http://picasaweb.google.com/qsistach/RecercaDeCasa

http://picasaweb.google.com/qsistach/SeaWorldJakartaTamanRiaAncolAncol

http://picasaweb.google.com/qsistach/BandarJakarta

No, no es nostre! No anem tan rapid!

Com us explicava en el meu darrer comentari fa una setmana que no tenim internet a casa, d'aqui la nostra absencia. A veure si ho arreglo aviat pero segurament no abans d'una setmana. De moment pero us haureu d'acostumar a llegir sense accents!
Estem allotjats al Menteng Executif Apartment, tenim un pis que deu fer 140m2, vaja una passada segons els estandards barcelonins. Tot i que les instal.lacions son precioses i tambe practiques: piscina, sauna, fitness centre, etc. I el servei tambe es encantador, val a dir que em costa fer-m'ho meu, es artificial. Em sento com si vivissim en un hotel. En fi, molts dels meus col.legues de feina que tambe viuen alla tot i que encara no me n'he trobat mai cap, amb el temps s'ho han arreglat al seu gust, ho sigui que han canviat els mobles, han pintat parets, etc.
En fi ja veurem que fem, a mi m'agradaria molt anar a viure a una casa pero el David troba que tot no pot ser perque ja ens coneixem, no? Pero hi han unes cases, vaja cases no, unes mansions, uns jardins i unes piscines! Mmmmmmmmmhhhhh!
Per cert, els nostres numeros de telefon son:
Mobil David 00 62 (0)81382601062
Mobil Queralt 00 62 (0)81382601063
Fixe Casa 00 62 (0)21 3983 7880
Fixe Feina 00 62 (0)21 2554 6200 (Ext. 273)

Petonets per a tots i especialment pel Ilan i la germana gran, la Celia!

Jakarta

Ja hem arribat!

Finalment, a les 10h35 hora local hem arribat a Jakarta. Només sortir de l'avió la calor i humitat s'ens ha enganxat a la pell.

El xófer de la delegació ja ens esperava a la sortida i ens ha ajudat a passar tots els control tot i que inexistents amb el passeport diplomàtic. O sigui que l'avià Maria ja pot estar tranquila que els dos kilos de formatge de Borredà ja estan a la nevera!

La primera impresió ha sigut força bona, malgrat la immensitat de la ciutat. No podem evitar comparar el mal caràcter dels belges allà a on anem, és una mala comparació però la gent en qualsevol cas són agradables i sempre riallers.

L'apartament que ens han donat és una passada. No us donem més detalls per no fer-vos enveja :-) Però preneu nota que tenim una habitació per invitats que seria una pena que quedés sense fer servir.

Q&D

http://picasaweb.google.com/qsistach/ArribadaAJakarta

Odissea: Jakarta 2008

Som dijous, 3 d'abril. Encara no hem arribat a Jakarta.
De fet, a ultima hora vem haver de cancel.lar els billets de diumenge perque els passeports i visats no ens varen arribar a temps i vem fer una segona reserva per marxar dimarts.
Finalment, dilluns al mati va arribar el tan esperat paquet de Brussel.les amb la documentacio i semblava que ja no podien haver-hi mes contratemps.
Pero no! Ja se sap amb nosaltres. Vem marxar dimarts de Barcelona cap a Londres pero amb un retard prou important com per perdre el vol cap a Singapur, o sigui que ja ens veieu a les 11 o 12 de la nit corrent pel caotic aeroport de Heathrow (No recomenat per menors!)
Quan finalment vem arribar a l'hotel a on vem passar la nit ja eren la 1 del mati, sense estar sopats i sense lliures. Pero ens ho vem agafar amb molta filosofia, tot i que l'hotel recordava aquells antros tipics d'excursio de final de curs.
L'endema al mati vem anar cap a l'aeroport amb prou de temps com per contrarestar qualsevol contratemps. Aixi i tot, varem ser els ultims a pujar a l'avio!!! Questio que ningu mai abans havia vist un passeport com el meu i l'ordinador no acceptava estranyeses.
En fi, ara mateix estem a l'aeroport de Singapur apunt d'agafar el vol cap a Jakarta i sembla que ja no hi haura mes imprevistos. Aixo ja us ho explicarem dema.
Un cop a Jakarta, tot i no haver dormit perque hem viatjat de dia, hauria d'anar a l'oficina a presentar-me. Paciencia i humor, em fara falta.
Una abracada a tothom,
Queralt i David
(Pels filolegs, tingeu en compte que no hi ha accents al teclat :-)