Quants dies sense notícies nostres!
Aquesta setmana varen finalment instal.larnos internet a casa i per fi ja tornem a estar conectacts al món i el David pot distreure's més al llarg del dia. Ja sé sap que això de no treballar pot arribar a ser molt dur. Sembla ser que l'últim llogater va marxar sense pagar la factura d'internet i per això no volien instal.lar la línea. En fi, ara ja està tot arreglat.
Que explicar-vos? Doncs, que "la vie est belle" i que duri. Ja estem més o menys inmersos en la rutina diaria, vaja treballar. Tot i que més que treballar, em sembla un entreteniment el que faig. Tinc uns companys excel.lents, ja sé sap que sempre n'hi ha un o altre que fa la gitza però en general m'hi porto super bé tant en el pla professional com personal.
Ahir mateix un company de feina ens va invitar a sopar a casa seva amb altre gent. I no us ho perdeu, vem ser els últims a marxar i fins i tot el David que sempre és més reaci a la "vida en sociedad", ja m'enteneu, s'ho va passar teta. És clar que ens van fer un sopar de categoria, amb murgoles de "la france" i tot, i per fi vem poder veure vi tranquils sense haver de pensar en el que val. La meva primera copa de vi ens va costar 75.000 rupiah, vaja una mica més de 5 euros. Quan la vaig demanar em pensava que era el preu de l'ampolla, i a més a més només m'en van servir dos dits!
Fa uns dies vem començar a fer la recerca per anar a viure en una casa, a veure no és que estiguem malament a on estem però preferiria tenir l'intimitat d'una casa. Quan semblava que ja la teniem - una preciositat amb piscina interior- el propietari es va fer enrera perquè no estava d'acord amb què només paguessim un any per avançat sinó que en volia dos. I és clar li vem dir que s'hi poses fulles! Estan sonats amb això dels lloguers, en fi ara amb la calma i sinó doncs seguirem estant en el nostre apartamentet :-)
Bé, ho deixem per avui i compteu en tenir com a mínim notícies nostres un cop per setmana.
Petonets!!!!
Fotos:
Aquesta setmana varen finalment instal.larnos internet a casa i per fi ja tornem a estar conectacts al món i el David pot distreure's més al llarg del dia. Ja sé sap que això de no treballar pot arribar a ser molt dur. Sembla ser que l'últim llogater va marxar sense pagar la factura d'internet i per això no volien instal.lar la línea. En fi, ara ja està tot arreglat.
Que explicar-vos? Doncs, que "la vie est belle" i que duri. Ja estem més o menys inmersos en la rutina diaria, vaja treballar. Tot i que més que treballar, em sembla un entreteniment el que faig. Tinc uns companys excel.lents, ja sé sap que sempre n'hi ha un o altre que fa la gitza però en general m'hi porto super bé tant en el pla professional com personal.
Ahir mateix un company de feina ens va invitar a sopar a casa seva amb altre gent. I no us ho perdeu, vem ser els últims a marxar i fins i tot el David que sempre és més reaci a la "vida en sociedad", ja m'enteneu, s'ho va passar teta. És clar que ens van fer un sopar de categoria, amb murgoles de "la france" i tot, i per fi vem poder veure vi tranquils sense haver de pensar en el que val. La meva primera copa de vi ens va costar 75.000 rupiah, vaja una mica més de 5 euros. Quan la vaig demanar em pensava que era el preu de l'ampolla, i a més a més només m'en van servir dos dits!
Fa uns dies vem començar a fer la recerca per anar a viure en una casa, a veure no és que estiguem malament a on estem però preferiria tenir l'intimitat d'una casa. Quan semblava que ja la teniem - una preciositat amb piscina interior- el propietari es va fer enrera perquè no estava d'acord amb què només paguessim un any per avançat sinó que en volia dos. I és clar li vem dir que s'hi poses fulles! Estan sonats amb això dels lloguers, en fi ara amb la calma i sinó doncs seguirem estant en el nostre apartamentet :-)
Bé, ho deixem per avui i compteu en tenir com a mínim notícies nostres un cop per setmana.
Petonets!!!!
Fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada