Ja us ho deia en el missatge anterior que no tardaria anar a Pulau Macan, vaja us ho deia en plural referint-me a mi i el David perquè la idea era anar-hi els dos, però el final serà les dues. Suposo que dec tenir una mica de gelos i doncs això que m'he buscat una amiga per anar-hi el pròxim cap de setmana.
En fi que "il faut bouger" perquè sinó el temps no es veu a passar, i de cop et trobes que torna a ser dilluns, i els caps de setmana a Jakarta sinó tens plan i tampoc en busques, doncs l'únic que pots fer és anar de compres, que tampoc em tenta gaire. O sigui que com pots resistir-te a una illeta a on hi ha més animals que persones. Jo no!
dilluns, 13 d’octubre del 2008
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Escapades de cap setmana: Kotok i Carita
Com que no tinc les fotos que vàrem fer els primers dies del viatge amb el Joan, o Bitxo.
(Petit incís: segons el David la diferència entre un i l'altre és que el Joan Vitxo s'escriu amb "V", i la Queralt Bitxo amb "B". A mi no és que es satisfaci l'argumentació però que hi farem, sembla ser que al David sí!)
Doncs això com que no tinc les fotos del que vàrem fer i visitar a Java, i per això haurem d'esperar com a mínim 10 dies, he carregat altres fotos d'altres escapades que hem fet amb el David.
La primera escapada que vàrem fer va ser a Kotok, una de les illes que formen Pulau Seribu o les mill illes - tot i que només n'hi ha uns 150 - davant de Jakarta. Quan ja no aguantes més el bullici de la ciutat i els teus pulmons reclamen una mica d'aire frersc, una bona opció és escapar-te a Pulau Seribu. Les primeres illes estan a una hora, i les més distants, a dues. És recomanable anar el més lluny possible per sortir del radi de contaminació de Jakarta. És impressionant durant la primera hora de viatge, ja que el mar és un avocador més de Jakarta i el color de l'aigua és difícil de descriure. Et vas dient ara, ara és neta, però de fet són les ganes de veure alguna cosa pura que et traicionen.
Normalment, tens barques ràpides que marxen a les 8 del matí d'Ancol a les diferents illes i pot costar-te des de 500.000Rph fins a 750.000Rph, anar i tornar, ve a ser entre uns 40€ i 60€. Força car, raó per la qual, és millor agafar-te un paquet de cap de setmana amb tot inclós. El paquet més barat és d'uns 60€ per persona fins a 130€. Inclou el transport, la pensió completa i el bungalow.
Ara he trobat una illa a on tenen paquets per 70€ per persona. Encara no hi hem anat però no crec que tardem. http://www.pulaumacan.com/
http://picasaweb.google.com/qsistach/KOTOK#
Un altre lloc a on ens vem escapar només tornar de vacances de Catalunya, o sigui el cap de setmana del 12-14 de setembre, va ser a Carita. Punt de partida per visitar el Krakatau i el Krakatau Anak (Fill).
Varem tardar una barbaritat per arribar fins a Carita, perquè voliem fer com els indonesis, o sigui dins d'un autobús dels anys "vés a saber tu" i destartalat per totes bandes. Això sí, va ser com una nit al teatre, cada quart d'hora hi havia gent que pujava al bus per vendre tot tipus de menjar o per cantar, grups i tot. Allà les 10 del vespre arribàvem a un poble al costat de Carita, Labuhan, a on per suposat no hi havia hotels. I nosaltres sensa tenda ni sacs de dormir!
Finalment, vàrem trobar dos ojek - lloguer de moto amb conductor- per portar-nos fins a Carita. I sí vàrem arribar al hotel que haviem reservat. Res de l'altre món, vaja la dutxa era una palangana plena d'aigua, però net.
Mentres ompliem el pap, ja vem lligar l'excursió al Krakatau, situat a l'estret de Sunda, entre Java i Sumatra.
L'explosió de 1883 del Krakatau es considera l'explosió més important en termes de soroll mai registrada, com 10.000 bombes d'Hiroshima. Resulta que hi havia tres illes, una d'elles el Krakatau, el 27 d'agost de 1883 dues d'elles van simplement desaparèixer i el Krakatau es va quedar partit en dos. Quan veus les dimensions del que queda de l'illa i estàs passant pel seu costat amb barca et passen tot tipus de pensaments pel cap. I et sents petiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiittttttt.
Segons la història, l'explosió es va sentir a més de 3.000 km, provocant tsunamis i deixant territoris devastats al llarg del seu recorregut. Les cendres del volcà van arribar als 80 km d'altura!
Mireu les fotos del que queda del Krakatau i intenteu imaginar una explosió tan forta que pogués esborrar de l'existència el que en falta. Va més enllà de qualsevol raonament.
El Krakatau Anak o fill va sorgir el 1927 arrel d'una altra explosió i segueix entrant en erupció constantment. Després de pujar-ne un tros vàrem acabar el dia fent busseig sense ampolla a les aigües del Krakatau. La vida animal no era molt abundant en relació al que hem vist per aquí, tot i trobar-nos amb la nostra primera morena, de totes maneres el que vem veure sota l'aigua potser és el més impressionant que he vist. Per moment, em pensava que estàvem visitant un altre planeta.
http://es.wikipedia.org/wiki/Krakatoa
http://picasaweb.google.com/qsistach/CARITA#
(Petit incís: segons el David la diferència entre un i l'altre és que el Joan Vitxo s'escriu amb "V", i la Queralt Bitxo amb "B". A mi no és que es satisfaci l'argumentació però que hi farem, sembla ser que al David sí!)
Doncs això com que no tinc les fotos del que vàrem fer i visitar a Java, i per això haurem d'esperar com a mínim 10 dies, he carregat altres fotos d'altres escapades que hem fet amb el David.
La primera escapada que vàrem fer va ser a Kotok, una de les illes que formen Pulau Seribu o les mill illes - tot i que només n'hi ha uns 150 - davant de Jakarta. Quan ja no aguantes més el bullici de la ciutat i els teus pulmons reclamen una mica d'aire frersc, una bona opció és escapar-te a Pulau Seribu. Les primeres illes estan a una hora, i les més distants, a dues. És recomanable anar el més lluny possible per sortir del radi de contaminació de Jakarta. És impressionant durant la primera hora de viatge, ja que el mar és un avocador més de Jakarta i el color de l'aigua és difícil de descriure. Et vas dient ara, ara és neta, però de fet són les ganes de veure alguna cosa pura que et traicionen.
Normalment, tens barques ràpides que marxen a les 8 del matí d'Ancol a les diferents illes i pot costar-te des de 500.000Rph fins a 750.000Rph, anar i tornar, ve a ser entre uns 40€ i 60€. Força car, raó per la qual, és millor agafar-te un paquet de cap de setmana amb tot inclós. El paquet més barat és d'uns 60€ per persona fins a 130€. Inclou el transport, la pensió completa i el bungalow.
Ara he trobat una illa a on tenen paquets per 70€ per persona. Encara no hi hem anat però no crec que tardem. http://www.pulaumacan.com/
http://picasaweb.google.com/qsistach/KOTOK#
Un altre lloc a on ens vem escapar només tornar de vacances de Catalunya, o sigui el cap de setmana del 12-14 de setembre, va ser a Carita. Punt de partida per visitar el Krakatau i el Krakatau Anak (Fill).
Varem tardar una barbaritat per arribar fins a Carita, perquè voliem fer com els indonesis, o sigui dins d'un autobús dels anys "vés a saber tu" i destartalat per totes bandes. Això sí, va ser com una nit al teatre, cada quart d'hora hi havia gent que pujava al bus per vendre tot tipus de menjar o per cantar, grups i tot. Allà les 10 del vespre arribàvem a un poble al costat de Carita, Labuhan, a on per suposat no hi havia hotels. I nosaltres sensa tenda ni sacs de dormir!
Finalment, vàrem trobar dos ojek - lloguer de moto amb conductor- per portar-nos fins a Carita. I sí vàrem arribar al hotel que haviem reservat. Res de l'altre món, vaja la dutxa era una palangana plena d'aigua, però net.
Mentres ompliem el pap, ja vem lligar l'excursió al Krakatau, situat a l'estret de Sunda, entre Java i Sumatra.
L'explosió de 1883 del Krakatau es considera l'explosió més important en termes de soroll mai registrada, com 10.000 bombes d'Hiroshima. Resulta que hi havia tres illes, una d'elles el Krakatau, el 27 d'agost de 1883 dues d'elles van simplement desaparèixer i el Krakatau es va quedar partit en dos. Quan veus les dimensions del que queda de l'illa i estàs passant pel seu costat amb barca et passen tot tipus de pensaments pel cap. I et sents petiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiittttttt.
Segons la història, l'explosió es va sentir a més de 3.000 km, provocant tsunamis i deixant territoris devastats al llarg del seu recorregut. Les cendres del volcà van arribar als 80 km d'altura!
Mireu les fotos del que queda del Krakatau i intenteu imaginar una explosió tan forta que pogués esborrar de l'existència el que en falta. Va més enllà de qualsevol raonament.
El Krakatau Anak o fill va sorgir el 1927 arrel d'una altra explosió i segueix entrant en erupció constantment. Després de pujar-ne un tros vàrem acabar el dia fent busseig sense ampolla a les aigües del Krakatau. La vida animal no era molt abundant en relació al que hem vist per aquí, tot i trobar-nos amb la nostra primera morena, de totes maneres el que vem veure sota l'aigua potser és el més impressionant que he vist. Per moment, em pensava que estàvem visitant un altre planeta.
http://es.wikipedia.org/wiki/Krakatoa
http://picasaweb.google.com/qsistach/CARITA#
dijous, 9 d’octubre del 2008
Vida de soltera
Ja ho veieu que aquestes setmanes de solteria anireu ben servits tenint en compte que no he de complir amb les obligacions maritals :-)
Per aquells que esteu pendents del benestar del Joan, sàpigueu que finalment després de visitar Borobudur tenien pensat pujar el Merapi de nit- el volcà considerat com el més violent del món- però el temps no ha acompanyat i ho han hagut d'anul.lar tot i que finalment han fet l'ascensió de dia.
Es veu que hi havia quatre etapes, i el David s'ha quedat a la segona, que tenint en compte que té vèrtigen és insólit. O sigui que felicitats carinyo! I el Joan tampoc ha pogut arribar a dalt de tot perquè estava ben tapat, no sé si de núvols de pluja o del volcà. La qüestió és que s'han quedat contents i ben cansats.
Avui el vespre tenien previst anar al teatre - ja té collons això, no m'hi ha portat mai a mi, i resulta que hi va amb el Joan!- a veure la representació sobre l'història de Ramayan amb el folklore típic d'aquí. I després agafen el tren nocturn cap a Surabaya.
En fi, quina enveja! I poc sana!
divendres, 3 d’octubre del 2008
Primera Visita
Abans d'ahir va arribar l'amic del David, el Joan. Vaja, de fet, és el Bitxo. I és clar, jo també sóc el bitxo pel David i el David el meu bitxo. I el menjar aquí està ple de bitxos. O sigui que ja us podeu imaginar el nivell de les nostres converses: bitxo per aquí, bitxo per allà i més enllà.
Ara mateix marxem cap a Bandung amb tren, per passar la nit a Cipanas a la falda del volcà Gunung Guntur al qual pujarem demà si tenim temps, sinó ens quedarem a la meitat a veure els salts d'aigua. Dissabte ja enfilarem cap a Pandagaran, a la meitat de Java, i situat a la costa índica. Diuen que és un d'aquests lloc a on s'hi ha d'anar, i a més a més, a on no hi ha turisme, ens hi espera un Parc Nacional, rius i platja. I m'imagino que el recorregut que fas per arribar allà deu ser preciós, rodejat de paisatjes volcànics, camps de té i d'arrós. I bé, deixeu anar la imaginació!
La nit de diumenge l'hauriem de passar a Jogjakarta, un emirat situat al mig de Java, la idea és anar a visitar el temple de Borobudur http://en.wikipedia.org/wiki/Borobudur. I jo dimarts, agafo l'avió per tornar a Jakarta i és clar dimecres a treballar.
Els nois segueixen cap a Bromo, una zona volcànica "breathtaking" - que et deixa sense respiració- si més no segons les fotos que he vist, té un aspecte lunar però ple de vegetació. I llavors cap a Bali, a on si a mi em queda energia amb reuniré amb ells divendres al vespre 0 dissabte.
Continuarà...
Ara mateix marxem cap a Bandung amb tren, per passar la nit a Cipanas a la falda del volcà Gunung Guntur al qual pujarem demà si tenim temps, sinó ens quedarem a la meitat a veure els salts d'aigua. Dissabte ja enfilarem cap a Pandagaran, a la meitat de Java, i situat a la costa índica. Diuen que és un d'aquests lloc a on s'hi ha d'anar, i a més a més, a on no hi ha turisme, ens hi espera un Parc Nacional, rius i platja. I m'imagino que el recorregut que fas per arribar allà deu ser preciós, rodejat de paisatjes volcànics, camps de té i d'arrós. I bé, deixeu anar la imaginació!
La nit de diumenge l'hauriem de passar a Jogjakarta, un emirat situat al mig de Java, la idea és anar a visitar el temple de Borobudur http://en.wikipedia.org/wiki/Borobudur. I jo dimarts, agafo l'avió per tornar a Jakarta i és clar dimecres a treballar.
Els nois segueixen cap a Bromo, una zona volcànica "breathtaking" - que et deixa sense respiració- si més no segons les fotos que he vist, té un aspecte lunar però ple de vegetació. I llavors cap a Bali, a on si a mi em queda energia amb reuniré amb ells divendres al vespre 0 dissabte.
Continuarà...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
