Filipines 2a part

Vist que ahir vem tenir queixes amistoses reclamant fotos de filipines, aquí teniu un petit resum de la nostra escapada.

El viatje va ser una mica desastrós, en el sentit que cada dia canviàvem l'itinerari, vaja que vem dormir en set hotels, un per nit. No vem parar de moure´ns.

Primer vem anar cap a Legaspi perquè no teniem ganes de Manila, ja vivim en una macro ciutat i és el que menys busques quan t'en vas de vacances. La idea era passar tota la setmana al Centre de Luzon i fer de Legaspi el centre d'operacions. Vem començar amb un petit gran problema ja que no ens funcionava cap tarjeta i només portàvem 100$. Vaja que ja ens veia tots els dies dormint en el forat on vem dormir el primer dia i menjant taronjes i platàns però el segon dia gràcies a una ànima caritativa ja ho teniem enllestit o sigui que vem marxar cap a Donsol.

Donsol era la raó de tot plegat, poder-nos banyar amb ballenes-tauró que emigren a la badia per omplir reserves amb plàcton, molt i molt abundant a la zona. Però no! Tot el matí buscant-les i res de res. Bé res, tampoc vem veure uns quants dofins però no era ben bé el que haviem planejat.

A la mateixa tarda vàrem dirigir-nos cap a Sorsogon amb la idea de fer submarinisme a la costa oest a on la visibilitat és molt millor. Després d'uns quants mini autobosus i jeepnys vem arribar a l'Hotel Fernando. Perquè us parlo de l'Hotel Fernando? Doncs resulta que vàrem conèixer els propietaris i després de xerrar una bona estona resulta que tenen un gendre català i coneixien la Fosca! En fi, són aquelles coses que fan tanta gràcia quan estàs tan lluny.
Per fi semblava que el viatje estava encaminat, vaja haviem dormit en un lloc acceptable i haviem per fi omplert el pap (el David sobretot), però no. Quan arribem a Bacon ens expliquen com si res que hi havia un tifó previst per les pròximes hores, vaja que ni submarinisme ni...

I que fem? Doncs cap a Legaspi de nou a on avancem el vol cap a Manila per evitar el tifó, Ulisses em sembla. I un cop a Manila ja veurem.

Durant el vol mirem una mica la guia i decidim anar cap a la costa est, almenys poder fer una immersió...

Quant arribem a l'estació pujem a l'autobus cap a Nasugbu, però resulta que no hi ha lloc per seure i quan li diem al revisor ens diu que agafem el pròxim d'aquí 15 minuts. I dit i fet, així podiem fer una pausa a la parada de l'estació. El viatje horrible, però realment horrible.

La qüestió és que tenen aquests autobusus super moderns però perquè no utilitzar-lo com un jeepny? Aquests occidentals! O sigui la idea és recollir i parar a sol.licitud del passatger però és clar quan només hi ha una porta la logística es complica un pèl. Hi va haver moments que hi devia haver més de quaranta persones al passadís de l'autobus, i ells continuàvem parant i parant, i els passatgers contents, clar! Si hi ha aire acondicionat, home!

A mig camí, després d'estar-ne ja fins els collons, cua, cua, cua, i cua. Ei! Això sembla un accident, no? No us imagineu? L'autobus anterior, al que haviem pujat, havia tingut un accident. Jutjeu vosaltres mateixos per les fotos. A partir d'aquest moment, ens vem calmar amb les nostres presses i vàrem començar a divertir-nos de la situació i de la sort.

Al arribar tot el que voliem era menjar, jo feia tres dies que no quasi menjava res. Filipines no és per vegetarians. Vàrem picar alguna cosa en una paradeta per enganyar l'estòmac i buscar allotjament abans que fos massa tard. Eren ja les 10 del vespre.

I després ... mmmmhhhhhhh!!!! Nyam! Nyam! Nyam! Però no... res de res, un desastre. Vem tornar cap a l'hotel tot buscant uns xiringuitos que haviem vist i tenien lumpias, alguna cosa és millor que res. I ja ens veues a dins amb un plat de lumpias que resulta que tenien porc!!! però en aquell moment ja m'era igual. Com menys tens menys necessites, no? I per fi, contents, amb una cerveseta i nyam nyam. I llavors el David em diu, vols dir que no és un puticlub això? I jo, amb la meva tranquilitat, probablement però i que, no? No vàrem tardar dos minuts a veure les cortines de darrera nostre a on hi haviem els llits! En fi que la gana ens tenia ben encegats. Com era d'esperar amb nosaltres ens vàrem quedar fins a les dues i vàrem tenir temps de conèixer a tothom de l'establiment. Una experiència memorable.

Per desconectar una mica, el dia següent vàrem allotjar-nos en un resort a on erem els únics allotjats. I el restaurant estava obert, oh sí! Ens va anar bé per digerir les diferents experiències amb nens del carrer drogats fins el cul de cola, o els que simplement menjàven de les restes que els altres deixaven, o simplement perquè després de tot plegat necessites tornar al teu món de color de rosa. Ja ho veieu un viatje estrany, molt estrany però no gensmenys interessant. A grans trets diria, paisatges idíl.lics, gent encantadora i una pobresa infantil frapant. La natura serà per una altre ocasió!

Escapada a Filipines

Avui a l'1 de la matinada marxem cap a Filipines. Arribem a Manila, i vista la situació actual i que busquem sobretot el relax - d'aventures ja en tenim prou en el dia a dia- doncs hem decidit de marxar directament cap al Sud de l'Illa de Luzon.
Resulta que les notícies de Filipines no són avui en dia gaire atractives. A Manila, tensions entre les bandes -armades per suposat- i les forces de l'ordre, i en fi el turista com objectiu predilecte d'aquells que busquen diners fàcils. El sud de Filipines estan inmersos en una guerra civil no declarada per enfrontaments religiosos. La qüestió és que al final no ens quedàven gaire opcions per fer de la nostra escapada un moment de relax. D'aquí la nostra decisió de dirigir-nos cap al sud de Luzon.
L'única cosa que en sabem i que ens ha portat allà és la possibilitat de poder nedar amb taurons-ballena. I la resta ja veurem, de moment només tenim el bitllet d'avió fins a Legaspi. La idea és decidir en el dia a dia, la geografia acompanya, boscos tropicals, volcans, el mar i set dies per endavant.
Ah!! I com que no podem fer les coses simplement simples, no ens funciona cap de les Vises, una per il.legible i l'altre perquè resulta que l'han bloquejat per excedir els tres intents per validar el Pin, que per suposat no hem sigut nosaltres però formar part de les vivicitats de viure a on vivim. O sigui que si rebeu una sol.licitut de financement via Western Union ja sabeu de qui :-)
Vaja, ja us explicarem a la tornada!

30 anys a Bali

Bon rotllet, bon rotllet, bon rotllet! La, La, La!
I bon rotllo! Pobreta però que bona!

Bali Multicolor, la societat cosmopolita arriba als pollets

Que pensa? I amb qui i que ho acompanya?

Snif!! No tan bon rotllet! Retorn a Jakarta.

Viatge per Java i Bali

Volca al poble de Cipanes

Marionetes a Pangandaran

Pescador tornant cap a casa "ocea Indic"

Mono empreyat de la nostra visita

Avis entretinguts per una actuació de nens

Parc Nacional Bromo-Tengger-Temeru

Camps d'arros a Bali


Ofrenes setmanals al Temples Indus de Bali

Preparació de les lluites de Galls

Nusa Lembongan "illa de 300 pers."

Moment de relax

Pescadors tornant a casa

Escapada de solteres!

Ja us ho deia en el missatge anterior que no tardaria anar a Pulau Macan, vaja us ho deia en plural referint-me a mi i el David perquè la idea era anar-hi els dos, però el final serà les dues. Suposo que dec tenir una mica de gelos i doncs això que m'he buscat una amiga per anar-hi el pròxim cap de setmana.
En fi que "il faut bouger" perquè sinó el temps no es veu a passar, i de cop et trobes que torna a ser dilluns, i els caps de setmana a Jakarta sinó tens plan i tampoc en busques, doncs l'únic que pots fer és anar de compres, que tampoc em tenta gaire. O sigui que com pots resistir-te a una illeta a on hi ha més animals que persones. Jo no!

Escapades de cap setmana: Kotok i Carita

Com que no tinc les fotos que vàrem fer els primers dies del viatge amb el Joan, o Bitxo.
(Petit incís: segons el David la diferència entre un i l'altre és que el Joan Vitxo s'escriu amb "V", i la Queralt Bitxo amb "B". A mi no és que es satisfaci l'argumentació però que hi farem, sembla ser que al David sí!)
Doncs això com que no tinc les fotos del que vàrem fer i visitar a Java, i per això haurem d'esperar com a mínim 10 dies, he carregat altres fotos d'altres escapades que hem fet amb el David.
La primera escapada que vàrem fer va ser a Kotok, una de les illes que formen Pulau Seribu o les mill illes - tot i que només n'hi ha uns 150 - davant de Jakarta. Quan ja no aguantes més el bullici de la ciutat i els teus pulmons reclamen una mica d'aire frersc, una bona opció és escapar-te a Pulau Seribu. Les primeres illes estan a una hora, i les més distants, a dues. És recomanable anar el més lluny possible per sortir del radi de contaminació de Jakarta. És impressionant durant la primera hora de viatge, ja que el mar és un avocador més de Jakarta i el color de l'aigua és difícil de descriure. Et vas dient ara, ara és neta, però de fet són les ganes de veure alguna cosa pura que et traicionen.
Normalment, tens barques ràpides que marxen a les 8 del matí d'Ancol a les diferents illes i pot costar-te des de 500.000Rph fins a 750.000Rph, anar i tornar, ve a ser entre uns 40€ i 60€. Força car, raó per la qual, és millor agafar-te un paquet de cap de setmana amb tot inclós. El paquet més barat és d'uns 60€ per persona fins a 130€. Inclou el transport, la pensió completa i el bungalow.
Ara he trobat una illa a on tenen paquets per 70€ per persona. Encara no hi hem anat però no crec que tardem. http://www.pulaumacan.com/
http://picasaweb.google.com/qsistach/KOTOK#

Un altre lloc a on ens vem escapar només tornar de vacances de Catalunya, o sigui el cap de setmana del 12-14 de setembre, va ser a Carita. Punt de partida per visitar el Krakatau i el Krakatau Anak (Fill).
Varem tardar una barbaritat per arribar fins a Carita, perquè voliem fer com els indonesis, o sigui dins d'un autobús dels anys "vés a saber tu" i destartalat per totes bandes. Això sí, va ser com una nit al teatre, cada quart d'hora hi havia gent que pujava al bus per vendre tot tipus de menjar o per cantar, grups i tot. Allà les 10 del vespre arribàvem a un poble al costat de Carita, Labuhan, a on per suposat no hi havia hotels. I nosaltres sensa tenda ni sacs de dormir!
Finalment, vàrem trobar dos ojek - lloguer de moto amb conductor- per portar-nos fins a Carita. I sí vàrem arribar al hotel que haviem reservat. Res de l'altre món, vaja la dutxa era una palangana plena d'aigua, però net.
Mentres ompliem el pap, ja vem lligar l'excursió al Krakatau, situat a l'estret de Sunda, entre Java i Sumatra.
L'explosió de 1883 del Krakatau es considera l'explosió més important en termes de soroll mai registrada, com 10.000 bombes d'Hiroshima. Resulta que hi havia tres illes, una d'elles el Krakatau, el 27 d'agost de 1883 dues d'elles van simplement desaparèixer i el Krakatau es va quedar partit en dos. Quan veus les dimensions del que queda de l'illa i estàs passant pel seu costat amb barca et passen tot tipus de pensaments pel cap. I et sents petiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiittttttt.
Segons la història, l'explosió es va sentir a més de 3.000 km, provocant tsunamis i deixant territoris devastats al llarg del seu recorregut. Les cendres del volcà van arribar als 80 km d'altura!
Mireu les fotos del que queda del Krakatau i intenteu imaginar una explosió tan forta que pogués esborrar de l'existència el que en falta. Va més enllà de qualsevol raonament.
El Krakatau Anak o fill va sorgir el 1927 arrel d'una altra explosió i segueix entrant en erupció constantment. Després de pujar-ne un tros vàrem acabar el dia fent busseig sense ampolla a les aigües del Krakatau. La vida animal no era molt abundant en relació al que hem vist per aquí, tot i trobar-nos amb la nostra primera morena, de totes maneres el que vem veure sota l'aigua potser és el més impressionant que he vist. Per moment, em pensava que estàvem visitant un altre planeta.
http://es.wikipedia.org/wiki/Krakatoa
http://picasaweb.google.com/qsistach/CARITA#

Vida de soltera

Ja ho veieu que aquestes setmanes de solteria anireu ben servits tenint en compte que no he de complir amb les obligacions maritals :-)

Per aquells que esteu pendents del benestar del Joan, sàpigueu que finalment després de visitar Borobudur tenien pensat pujar el Merapi de nit- el volcà considerat com el més violent del món- però el temps no ha acompanyat i ho han hagut d'anul.lar tot i que finalment han fet l'ascensió de dia.

Es veu que hi havia quatre etapes, i el David s'ha quedat a la segona, que tenint en compte que té vèrtigen és insólit. O sigui que felicitats carinyo! I el Joan tampoc ha pogut arribar a dalt de tot perquè estava ben tapat, no sé si de núvols de pluja o del volcà. La qüestió és que s'han quedat contents i ben cansats.

Avui el vespre tenien previst anar al teatre - ja té collons això, no m'hi ha portat mai a mi, i resulta que hi va amb el Joan!- a veure la representació sobre l'història de Ramayan amb el folklore típic d'aquí. I després agafen el tren nocturn cap a Surabaya.

En fi, quina enveja! I poc sana!

Primera Visita

Abans d'ahir va arribar l'amic del David, el Joan. Vaja, de fet, és el Bitxo. I és clar, jo també sóc el bitxo pel David i el David el meu bitxo. I el menjar aquí està ple de bitxos. O sigui que ja us podeu imaginar el nivell de les nostres converses: bitxo per aquí, bitxo per allà i més enllà.
Ara mateix marxem cap a Bandung amb tren, per passar la nit a Cipanas a la falda del volcà Gunung Guntur al qual pujarem demà si tenim temps, sinó ens quedarem a la meitat a veure els salts d'aigua. Dissabte ja enfilarem cap a Pandagaran, a la meitat de Java, i situat a la costa índica. Diuen que és un d'aquests lloc a on s'hi ha d'anar, i a més a més, a on no hi ha turisme, ens hi espera un Parc Nacional, rius i platja. I m'imagino que el recorregut que fas per arribar allà deu ser preciós, rodejat de paisatjes volcànics, camps de té i d'arrós. I bé, deixeu anar la imaginació!
La nit de diumenge l'hauriem de passar a Jogjakarta, un emirat situat al mig de Java, la idea és anar a visitar el temple de Borobudur http://en.wikipedia.org/wiki/Borobudur. I jo dimarts, agafo l'avió per tornar a Jakarta i és clar dimecres a treballar.
Els nois segueixen cap a Bromo, una zona volcànica "breathtaking" - que et deixa sense respiració- si més no segons les fotos que he vist, té un aspecte lunar però ple de vegetació. I llavors cap a Bali, a on si a mi em queda energia amb reuniré amb ells divendres al vespre 0 dissabte.
Continuarà...

Estiu 2008

Vàrem estar de vacances per Catalunya i el País Basc, quasi quatre setmanes. Ah! I també a França, o no?, en fi a Ceret per batejar la Celia i l'Ilan, i a nosaltres també com a padrins.

Com sempre, les hores al costat dels nostres amics de la France passen per un bon àpat i un bon vi, i és clar quan la trobada dura dos dies doncs llavors hi ha lloc per expressions com "sac à vin!" que no us explicaré a qui anava dirigida - qüestió de no minvar la vostra imaginació.

http://picasaweb.google.com/qsistach/BateigCeliaIIlan#

Les vacances continuaren amb una parada, vaja vàries al llarg de les dies, a Canet de Mar per veure la parelleta de futur casats i és clar per recordar al pal.ladar el gust d'una bona paella.

La ruta gastronòmica i calòrica va seguir imprescindiblement cap al País Vasc. A part de repetides visites a les tavernes del casc antic de Sant Sebastià, vàrem fer un menú degustació al restaurant Fagollaga http://www.fagollaga.com/ Sublim!

http://picasaweb.google.com/qsistach/Donosti2008#

I com que no en sabem més, tot i que ens hi esforçem a separar la nostra vida social dels plaers de la taula, vam continuar. Però bé haviem de celebrar la inauguració de "la Guita", tot i que era una pre-estrena íntima. La Guita és el restaurant-bar que han obert els nostres cosins a Berga.

Amb tot plegat encara vàrem trobar temps per escapar-nos a la nostra estimada Fosca, a Palamòs, a veure les bèsties dels nostres nebots i a Salou a veure l'avià Ma. Teresa i la sevaaaaaaaaaaaa..... paella :-)

I finalment, "la guindilla" de la vacances: el casament de la Marta i el Xevi.

Felicitats parella!

http://picasaweb.google.com/qsistach/CasamentMartaIXevi#

I ja ho us podeu imaginar que després de quasi un mes d'excessos, familia, amics i bon menjar, qualsevol tornar a treballar però ja sé sap el plaer de l'oci resideix en la seva escassetat.

El meu avi

Busco paraules i més paraules a dins meu que poguessin definir qui eres i que has significat a la meva vida, però és com si les paraules no fossin prou perfectes, com si tot el que pogués escriure no fos suficient per dir-ho tot. I m’esforço perquè vull que ho sàpiguen, vull que ho sàpigues però per molt que busqués o escrigués no em semblaria prou perfecte. I perfecte no era.
Em quedo amb la tendresa del teu somriure, entre l’innocència de l’infant i l’audàcia de la vellesa. La bondad dels teus consells, no sempre coneixedors però sí protectors. Però sobretot trobaré a faltar la teva mirada plena d’orgull.
Ara avi, no tinguis por perquè has estat i per tant seràs.

Retorn a Brussel.les

Tot i que en principi ara farà un any i mig vaig decidir de finalitzar la meva etapa "europea", ja m'hi torno a trobar i de ple. Vaja que una certa manca de credibilitat devant dels meus companys hi ha.
En qualsevol cas, el retorn a Brussel.les ha sigut de moment més que una grata sorpresa. Tothom, fins i tot aquells que no t'esperes, m'han donat una càlida benvinguda. M'imangino que les meves aventures i desaventures a Indonèsia els hi deuen aportar una mica d'aire fresc i una mica de llum entre tots aquests núvols permanentment instal.lats sobre Bèlgica.
Ara m'en vaig a una història amb el Bargalló, sí el mateix que no li va el tema corbata, sobre la literatura catalana. En fi, a veure antigues cares i gorrejar una mica qui sap potser de fuet.

To be continued...

Alone in Indonesia

Ja veieu aixo es com estar a Brussel·les !

Jo aquí tot sol i la Queralt de missió durant 3 setmanes , bueno també va bé estar tot sol de tant en tant "oi carinyo" .

La veritat és que no m'avorreixo entre el gimnàs i l'anglès m'ocupa quasi tot el dia.

EL DIA ABANS QUE MARXES !!!

TAMAN SAFARI

Ja hi tornem a ser! De retorn a la "vida quotidiana" .

Un cap de setmana a Taman safari per a totes les edats. Si ens haguèsim de quedar amb alguna cosa seria difìcil triar entre la caminada per la selva tropical o l'abraçada de l'orangutan baby.

IMPRESSIONANT !!!!

http://picasaweb.google.com/qsistach/TamanSafari

PARÈNTESI

Del 9 de maig fins el 13 de juny:
(..., ..., ..., )

Bogor: Primera sortida fora de Jakarta

Avui per fi hem sortit de la megapolis jakartiana.

Hem agafat el tren a l'estació central de Jakarta, Gambir, direcció Bogor a només una hora de viatge. Els trens són sorprenentment "moderns", és clar que no es tracta d'un AVE però sincerament no estaven gens malament i a més a més amb aire acondicionat, la qual cosa avui hem agraït perqué les temperatures han pujat bastant. Ah! I sobretot són puntuals!

Un cop a Bogor enlloc d'agafar un taxi o un becak, hem anat a peu fins al jardí botànic kebun Raya de l'época de la colonització holandesa a la illa de Java. Hem arribat ben molls de tant suar als jardins i només pensàvem en trobar un bar o restaurant i tot i que si que hem visitat una mica el lloc, hem deixat moltes coses per veure. El restaurant estava a més d'1 km, llarg, d'on estàvem. En fi era enorme.

I per fi, enfilat en un turonet hem trobat el refugi per refrescar-nos amb una bona cervesa i ja dinar. Tot plegat ho hem acompanyat amb un coco fresc i el seu suc. Boníssim!

Per tornar a l'estació hem agafat un becak - una d'aquestes bicicletes amb silló devanter incorporat- i a l'arribada a l'estació no semblàvem dos ànecs xops!

Ara ja de retorn a Jakarta i apunt per tornar a començar la setmana.

Molts petons a tots,

Q&D

Fotos: http://picasaweb.google.com/qsistach/BogorVisitaAlJardBotNic

Ja tenim internet!

Quants dies sense notícies nostres!
Aquesta setmana varen finalment instal.larnos internet a casa i per fi ja tornem a estar conectacts al món i el David pot distreure's més al llarg del dia. Ja sé sap que això de no treballar pot arribar a ser molt dur. Sembla ser que l'últim llogater va marxar sense pagar la factura d'internet i per això no volien instal.lar la línea. En fi, ara ja està tot arreglat.
Que explicar-vos? Doncs, que "la vie est belle" i que duri. Ja estem més o menys inmersos en la rutina diaria, vaja treballar. Tot i que més que treballar, em sembla un entreteniment el que faig. Tinc uns companys excel.lents, ja sé sap que sempre n'hi ha un o altre que fa la gitza però en general m'hi porto super bé tant en el pla professional com personal.
Ahir mateix un company de feina ens va invitar a sopar a casa seva amb altre gent. I no us ho perdeu, vem ser els últims a marxar i fins i tot el David que sempre és més reaci a la "vida en sociedad", ja m'enteneu, s'ho va passar teta. És clar que ens van fer un sopar de categoria, amb murgoles de "la france" i tot, i per fi vem poder veure vi tranquils sense haver de pensar en el que val. La meva primera copa de vi ens va costar 75.000 rupiah, vaja una mica més de 5 euros. Quan la vaig demanar em pensava que era el preu de l'ampolla, i a més a més només m'en van servir dos dits!
Fa uns dies vem començar a fer la recerca per anar a viure en una casa, a veure no és que estiguem malament a on estem però preferiria tenir l'intimitat d'una casa. Quan semblava que ja la teniem - una preciositat amb piscina interior- el propietari es va fer enrera perquè no estava d'acord amb què només paguessim un any per avançat sinó que en volia dos. I és clar li vem dir que s'hi poses fulles! Estan sonats amb això dels lloguers, en fi ara amb la calma i sinó doncs seguirem estant en el nostre apartamentet :-)
Bé, ho deixem per avui i compteu en tenir com a mínim notícies nostres un cop per setmana.
Petonets!!!!

Fotos:

http://picasaweb.google.com/qsistach/JakartaEnGeneralPortFiraEtc

http://picasaweb.google.com/qsistach/ElNostreApartamentIPrimerDiaDeFeina

http://picasaweb.google.com/qsistach/RecercaDeCasa

http://picasaweb.google.com/qsistach/SeaWorldJakartaTamanRiaAncolAncol

http://picasaweb.google.com/qsistach/BandarJakarta

No, no es nostre! No anem tan rapid!

Com us explicava en el meu darrer comentari fa una setmana que no tenim internet a casa, d'aqui la nostra absencia. A veure si ho arreglo aviat pero segurament no abans d'una setmana. De moment pero us haureu d'acostumar a llegir sense accents!
Estem allotjats al Menteng Executif Apartment, tenim un pis que deu fer 140m2, vaja una passada segons els estandards barcelonins. Tot i que les instal.lacions son precioses i tambe practiques: piscina, sauna, fitness centre, etc. I el servei tambe es encantador, val a dir que em costa fer-m'ho meu, es artificial. Em sento com si vivissim en un hotel. En fi, molts dels meus col.legues de feina que tambe viuen alla tot i que encara no me n'he trobat mai cap, amb el temps s'ho han arreglat al seu gust, ho sigui que han canviat els mobles, han pintat parets, etc.
En fi ja veurem que fem, a mi m'agradaria molt anar a viure a una casa pero el David troba que tot no pot ser perque ja ens coneixem, no? Pero hi han unes cases, vaja cases no, unes mansions, uns jardins i unes piscines! Mmmmmmmmmhhhhh!
Per cert, els nostres numeros de telefon son:
Mobil David 00 62 (0)81382601062
Mobil Queralt 00 62 (0)81382601063
Fixe Casa 00 62 (0)21 3983 7880
Fixe Feina 00 62 (0)21 2554 6200 (Ext. 273)

Petonets per a tots i especialment pel Ilan i la germana gran, la Celia!

Jakarta

Ja hem arribat!

Finalment, a les 10h35 hora local hem arribat a Jakarta. Només sortir de l'avió la calor i humitat s'ens ha enganxat a la pell.

El xófer de la delegació ja ens esperava a la sortida i ens ha ajudat a passar tots els control tot i que inexistents amb el passeport diplomàtic. O sigui que l'avià Maria ja pot estar tranquila que els dos kilos de formatge de Borredà ja estan a la nevera!

La primera impresió ha sigut força bona, malgrat la immensitat de la ciutat. No podem evitar comparar el mal caràcter dels belges allà a on anem, és una mala comparació però la gent en qualsevol cas són agradables i sempre riallers.

L'apartament que ens han donat és una passada. No us donem més detalls per no fer-vos enveja :-) Però preneu nota que tenim una habitació per invitats que seria una pena que quedés sense fer servir.

Q&D

http://picasaweb.google.com/qsistach/ArribadaAJakarta

Odissea: Jakarta 2008

Som dijous, 3 d'abril. Encara no hem arribat a Jakarta.
De fet, a ultima hora vem haver de cancel.lar els billets de diumenge perque els passeports i visats no ens varen arribar a temps i vem fer una segona reserva per marxar dimarts.
Finalment, dilluns al mati va arribar el tan esperat paquet de Brussel.les amb la documentacio i semblava que ja no podien haver-hi mes contratemps.
Pero no! Ja se sap amb nosaltres. Vem marxar dimarts de Barcelona cap a Londres pero amb un retard prou important com per perdre el vol cap a Singapur, o sigui que ja ens veieu a les 11 o 12 de la nit corrent pel caotic aeroport de Heathrow (No recomenat per menors!)
Quan finalment vem arribar a l'hotel a on vem passar la nit ja eren la 1 del mati, sense estar sopats i sense lliures. Pero ens ho vem agafar amb molta filosofia, tot i que l'hotel recordava aquells antros tipics d'excursio de final de curs.
L'endema al mati vem anar cap a l'aeroport amb prou de temps com per contrarestar qualsevol contratemps. Aixi i tot, varem ser els ultims a pujar a l'avio!!! Questio que ningu mai abans havia vist un passeport com el meu i l'ordinador no acceptava estranyeses.
En fi, ara mateix estem a l'aeroport de Singapur apunt d'agafar el vol cap a Jakarta i sembla que ja no hi haura mes imprevistos. Aixo ja us ho explicarem dema.
Un cop a Jakarta, tot i no haver dormit perque hem viatjat de dia, hauria d'anar a l'oficina a presentar-me. Paciencia i humor, em fara falta.
Una abracada a tothom,
Queralt i David
(Pels filolegs, tingeu en compte que no hi ha accents al teclat :-)

We can smell it!

Avui per fi després de dies de nervis i incertesa, ens han confirmat que ja s'ens han concedit els visats i per tant hem donat el següent pas del recorregut: contactar l'agència de viatges de Brussel.les per comprar els billets.

Marxem diumenge a les 18:30 de Barcelona i arribem a Jakarta a les 19:20 (hora local) del dia següent. Volem via Heathrow amb British Airways. Tot i haver-hi vol directe de Barcelona a Singapur amb Singapore Airlines i ser els billets més barats, ens demanàven 59€ per kilo d'excés d'equipatge!!! Una bestiesa!!! En total ens passarem unes 17 hores volant, però em sembla que anant amb business es faran suportables :-)

Això ja comença a semblar veritat...

Corrigendum

per l'al.ludida.

Un petonet, Queralt

PD: Anna, envia'm les fotos quan les tinguis :-)

Passeport i quasi billets

Avui m'han enviat el passeport de Brussel.les i això ja em permet de tramitar el Visat, tot i que com sempre sembla que hi hagi algú o alguna cosa disposat a retrassar-ho tot.

Voliem marxar el 25 de març com a molt tard per tal d'habituar-nos una mica i poder començar totalment concentrada el dia 1 d'abril però sembla ser que això no serà així.

Avui m'han proposat dos dies per marxar, el 30 o el 31 de març, amb un arribem el 31 a les 19h30 i amb l'altre doncs el mateix dia 1 a la mateixa hora!!!!

Vaja! Que sigui com sigui arribaré rebentada el meu primer dia i ja no vull saber com acabaré la setmana tot i només ser de quatre dies.

Despedida Palamós 15 i 16 de març

Hola a tots i totes!!!!

Moltes gràcies per haver-nos relagat aquest cap de setmana. Ens ho hem passat teta, i encara millor ens sembla que vosaltres també.

Avui és dilluns, i fem vaga!!! Com que podem. Realment ho sento per aquells que heu hagut de treballar. Però després de com ens heu deixat la casa, ens feia falta el repòs ;-) En fi que demà serà un altre dia - amb les piles carregades ja- i podrem començar a posar-nos de ple amb la nostra pròxima aventura a Indonèsia.

Ens acaben de trucar de Brussel.les i ja tenim el famós passaport: Quins nervis!